Perseu quan va acabar de matar la Medusa i va ficar el seu cap en un sarró, passava volant pel nord d'Àfrica i va veure el tità Atlas sostenint el món. Perseu va tenir pietat del seu sofriment i el va convertir en pedra amb el cap de la Medusa, d'aquí en va sortir la cadena muntanyosa anomenada Atlas. Més endavant, va trobar una jove molt bella i nua encadenada a un penya-segat sobre el mar. Perseu la va alliberar i li va oferir la seva capa per a cobrir-se. La noia Andròmeda era filla de Cefeu, el rei d'Etiòpia. Cassiopea, la seva mare, havia dit bastantes vegades que ella i la seva filla eren més formoses que les Nereides, les nimfes del mar. Les Nereides, enutjades, es van queixar a Posidó i ell va enviar un monstre a desolar Etiòpia. Només hi havia una forma de calmar l'ira de Posidó: sacrificant Andròmeda al monstre. La noia va acabar d'explicar-li aquesta història a Perseu i el monstre va sortir del mar. Gràcies als dons dels déus va aconseguir matar-lo i va demanar casar-se amb la noia. Fineu, oncle d'Andròmeda, pretenia casar-se amb ella i Perseu va haver d'enfrontar-se a ell: el va convertir en pedra i Cefeu, en agraïment, li va donar la mà de la seva filla.
L'he triat perquè m'ha semblat molt bonic que Perseu s'enamorés d'Andròmeda, lluités contra el monstre per a salvar-la i que al final s'acabessin casant.
D'acord (1)
ResponElimina